La resplendor del romànic al Ripollès ha sembrat els pobles de la comarca amb un inestimable patrimoni artístic que abraça gran part de la tipologia arquitectònica del romànic català. Els monestirs, castells i més de seixanta esglésies  -d'una sola nau, un sol absis i campanar d'espadanya, generalment- engalanen la bellesa natural de tota la comarca. Un recorregut a través d'algunes de les seves manifestacions més brillants i representatives us permetrà resseguir les rutes del passat:
Al sector del baix Ripollès, descobriu el monestir de Santa Maria de Ripoll. La seva portalada (segle XII) 'la Bíblia impresa al cor de Catalunya', segons Verdaguer, és l'obra d'escultura romànica més important del país.  El monestir de Sant Joan de les Abadesses, amb el conjunt escultòric del Davallament, conegut com el 'Santíssim misteri' (1251), és un dels més importants grups catalans de l'època i ha estat objecte d'una veneració especial.
L'església vella de Sant Cristòfol, a Campdevànol, Sant Pere de Montgrony, a Gombrèn, Santa Maria de Matamala a les Llosses, Sant Julià de Vallfogona, a Vallfogona, i Sant Martí de Surroca, a Ogassa són exemples notables de puresa romànica, en un màgic contrast amb la nova església de Sant Pau de Segúries, iniciada vers el 1960, de línies modernes i funcionals, amb grans vitralls. Vegeu també el castell i l'església de Palmerola.
A la Vall de Camprodon trobareu, a Camprodon mateix, l'antic monestir romànic de Sant Pere, i a la plaça on hi hagué l'hospital un monòlit us recordarà el naixement, el 1860, del gran compositor Isaac Albéniz en aquesta vila.
Les esglésies de Santa Cecília, a Molló, de Sant Esteve de Llanars -el frontal de la qual és un valuós exemple de pintura romànica, i la de Beget - amb una talla de la Majestat (segle XII)-, ofereixen l'encant del romànic català. L'església de Sant Miquel, a Setcases, guarda un altar barroc del 1754, l'únic que es va salvar de les destruccions de 1936 en aquest sector del Pirineu.
A la Vall de Ribes, a Ribes de Freser, podreu apreciar l'església de Santa Maria i les restes del castell de Sant Pere. Si agafeu la carretera de Campelles que surt de Ribes mateix, arribareu a la capella de Sant Antoni, un indret molt pintoresc fora de la vila. Arreu del terme de Queralbs hi ha nombroses coves, les més famoses són les de Rialb o les de 'les Encantades' amb estalagmites, i estalactites, uns 250 m de profunditat. Al mateix municipi trobareu l'església romànica de Queralbs, amb uns capitells bellament esculpits, i el santuari de Núria, un dels santuaris marians més importants del país, que té alhora un especial significat polític per als catalans, ja que és on es va redactar el famós Estatut de Núria l'any 1931.
Fustanyà, agregat a Queralbs, és un petit nucli de cinc cases disperses i una gran masia moderna, anomenada Fustanyà, prop de la qual es troba l'església romànica de Sant Sadurní. També són romàniques l'esglesiola de Santa Magdalena, a Pardines, l'església de Sant Vicenç, a Planoles i de Sant Cristòfol, a Toses; aquesta última té pintures modernes a l'absis, que segueixen l'estil romànic.